Andreu Carranza

Andreu Carranza i Font va néixer a Ascó, a la Ribera d'Ebre, el 19 de juny de 1957, fill de Joan Carranza i Maria Font, en una casa de nou germans: quatre nois i cinc noies.

El seu pare era sastre i va ser alcalde d'Ascó, i una de les veus destacades de la lluita antinuclear del poble als anys vuitanta. D'aquí venen l'ecologisme i el compromís amb el territori que travessen tota la seva obra: la geografia física i humana de les terres de l'Ebre, la riuada, els bandolers, les guerres carlines, la gent que va marxar i la que es va quedar.

Va estudiar el batxillerat a Móra d'Ebre i després va viure a Tarragona, Barcelona i Madrid, on va preparar l'accés a la universitat i va cursar estudis de Filosofia a la UNED. Fora és on va aprendre a mirar el territori i la llengua que després no ha deixat d'escriure.

Abans i durant l'escriptura ha fet de gairebé tot: venedor d'enciclopèdies, guia turístic, obrer de la construcció, peó de carreteres, benzinaire, pagès, jornaler de la fruita, operari d'una fàbrica química, botiguer, cambrer, cuiner, escombriaire, oficinista, periodista, conserge d'institut i professor de tallers d'escriptura.

La música va arribar abans que els llibres. Toca la guitarra des dels catorze anys; als disset va muntar el grup Els Esquellots i va estar un temps dedicat al blues. Avui forma part de Lo Gitano Blanc, de rumba ebrenca: gairebé totes les lletres i músiques del seu disc La rumba ebrenca (Discmedi, 2014) són seves, i la cançó que li dona títol va guanyar el Premi Enderrock 2015 a la millor cançó de folk.

Publica amb regularitat des del 1991, alternant novel·la, narrativa breu i poesia. El 2007 va signar amb Esteban Martín La clau Gaudí, un dels èxits comercials més grans de la literatura catalana, traduïda a vint-i-una llengües —de l'anglès de HarperCollins al xinès, el japonès, el coreà, el rus o l'hebreu—. El 2015 va guanyar el Premi Josep Pla amb El poeta del poble, sobre Jacint Verdaguer, i el 2026 el Premi Pin i Soler amb En una gota l'oceà.

La seva obra forma un mapa literari de les terres de l'Ebre. Hi conviuen la novel·la històrica —els bandolers d'Anjub, les guerres carlines de L'hivern del Tigre, la Barcelona modernista de La clau Gaudí—, la memòria de la riuada i de l'arribada de la central nuclear, i una mirada ecologista al paisatge i a la gent del riu. Va començar guanyant el Premi Recull de Blanes el 1991 amb La tinta de la immortalitat, i d'ençà ha rebut, entre d'altres, el Sebastià Juan Arbó, el Sant Joan i la Sirga d'Or per la defensa de la Ribera.

Col·labora habitualment a La Vanguardia, El Punt, La Veu de l'Ebre i La Veu de Flix, i ha fet tertúlia a la Cadena SER i a Catalunya Ràdio. A televisió va conduir La barca de l'Andreu, programa de divulgació sobre el món de la pesca que li va valer la Placa de la Pesca Catalana del 2017, i condueix Maridatges literaris al Canal Terres de l'Ebre.

És membre del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre i soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. El 2016 va redactar el missatge de la Flama del Canigó. Viu a Flix.